Bon dia familíes!
El nostre viatge segueix per terres orientals.
Avui el grup encarregat es el ROIG: Celia, Joan, Quim, Noel, Marina, i Aina. Amb les monitores Carla i Adriana.
Li Wei (李伟): 天啊！长城比我想象的还要壮观！
(Déu meu! La Muralla és encara més espectacular del que m'imaginava!)
Zhang Min (张敏): 是啊，你看它在山脊上绵延，简直像一条巨龙。
(Sí, mira com s'atansa per la cadena de la muntanya, sembla de veres un drac gegant.)
Li Wei (李伟): 难以置信古代人是怎么在没有机器的情况下建造它的。
(És increïble com els antics la van poder construir sense tindre màquines.)
Zhang Min (张敏): 确实，这真是一个伟大的奇迹！
(Ben cert, això és realment un miracle extraordinari!)
Avui viatgem a l’orient, al país del gegant asiàtic, a la Xina.
La Muralla Xinesa és una colossal fortificació construïda des del segle V a.C. fins al segle XVII d.C. per a protegir l'imperi de les invasions. Amb milers de quilòmetres d'extensió, serpenteja a través de muntanyes i deserts amb una arquitectura impressionant. Les seues parts més famoses es van alçar durant la dinastia Ming (1368-1644), utilitzant pedra, rajola i torres de guaita. Hui en dia és una de les Set Meravelles del Món Modern i el símbol històric més reconegut de la Xina.
Avui ens despertem amb ritmes xinesos, sonant com a instruments de corda: Guzheng (古筝), Erhu (二胡) i Pipa (琵琶). De vent: Dizi (笛子), Sheng (笙) i Suona (唢呐) i de percussió:el Gu (鼓) i el Luo (锣).
Baixem a assajar el ball de l'últim dia i a escoltar la pregària.
La Gran Muralla
Xiquets i xiquetes, hui viatjarem amb la imaginació fins a un lloc tan gran que es pot estendre per muntanyes, valls i deserts durant milers de quilòmetres. És una de les construccions més impressionants que ha fet mai la humanitat: la Gran Muralla Xinesa.
La Gran Muralla va començar a construir-se fa més de dos mil anys. No es va fer tota de colp ni per una sola persona. Al llarg dels segles, milers i milers de persones van treballar per unir diferents murs i fortificacions fins a crear una estructura enorme. Quan la contemplem, hi ha una cosa que crida l'atenció: està formada per milions de pedres i rajoles. Cadascun sembla menut i poc important, però junts formen una obra extraordinària.
I això ens pot recordar una cosa molt important: l'Església.
Quan diem "Església", no parlem només d'un edifici. Parlem de totes les persones que segueixen Jesús.
Persones diferents, amb dons diferents, edats diferents i maneres de ser diferents, però unides per una mateixa fe i un mateix amor.
I ara us contaré una història.
La pedra que volia estar sola
Fa molts i molts anys, quan encara s'estava construint la Gran Muralla Xinesa, hi havia una petita pedra que es deia Cudol.
Cudol era una pedra forta, llisa i molt orgullosa.
Un matí va sentir com uns constructors la recollien juntament amb moltes altres pedres.
—Què passa? —va preguntar.
—Construirem la Gran Muralla! —van respondre les altres pedres amb entusiasme.
Però Cudol no estava gens contenta.
—Jo no vull formar part d'una muralla.
—Per què no? —van preguntar les seves companyes.
—Perquè no necessito ningú. Jo sola sóc forta. No vull estar enganxada a altres pedres.
Les altres es van mirar sense saber què dir.
Quan els constructors van començar a col·locar-les, Cudol va rodolar muntanya avall aprofitant un descuit.
—Ja sóc lliure! —va cridar.
I va anar a parar a un prat verd molt bonic.
Els primers dies estava encantada.
—Quina meravella! No he de compartir espai amb ningú. No he de suportar cap altra pedra.
Però al cap d'uns dies va començar a sentir-se estranya. No tenia ningú amb qui parlar. No tenia cap missió. Ningú no la necessitava.
Un dia va passar una forta tempesta. El vent bufava amb força. La pluja queia sense parar.
Cudol va intentar resistir tota sola. Però el corrent de l'aigua la va arrossegar fins a un petit barranc. Allà va quedar atrapada entre fang i branques.
Va passar molta por.
—Tant de bo hi hagués algú que m'ajudés —va pensar.
Quan finalment la tempesta va acabar, va veure una colla de formigues treballant juntes. N'hi havia centenars. Algunes portaven menjar. Altres construïen túnels. Altres ajudaven les que estaven cansades.
—Per què treballeu totes juntes? —els va preguntar Cudol.
La reina formiga va respondre:
—Perquè soles podem fer poca cosa. Juntes podem fer grans meravelles.
Aquella resposta va quedar dins del cor de Cudol.
Uns dies després va veure una bandada d'ocells volant pel cel.
Formaven una V perfecta.
—Per què voleu així? —els va cridar.
El cap dels ocells va respondre:
—Quan un es cansa, els altres l'ajuden. Per això arribem tan lluny.
Cudol va començar a pensar.
Potser estar sola no era tan meravellós com imaginava.
Va recordar les pedres de la muralla. Va recordar la seva alegria. Va recordar les paraules dels constructors.
I per primera vegada va sentir enyorança.
—M'agradaria tornar-hi —va confessar.
Però era molt lluny.
Com podia arribar fins a la muralla?
Aquell mateix dia va passar per allà un nen.
Quan va veure Cudol, va pensar que seria una bona pedra per reparar una part de la muralla que s'havia fet malbé.
La va carregar amb esforç i va començar el camí.
Quan finalment van arribar, Cudol va quedar impressionada.
La muralla travessava muntanyes i valls fins on arribava la vista.
Milers i milers de pedres treballaven juntes. Cap no era la més important. Cap no era la més gran. Però totes tenien un lloc.
Els constructors van col·locar Cudol entre dues pedres.
Ella es va posar nerviosa.
—No sé si encaixaré.
La pedra de l'esquerra li va somriure.
—No et preocupis.
La de la dreta va afegir:
—Nosaltres també vam arribar aquí amb por.
A poc a poc, Cudol va descobrir una cosa meravellosa: quan el vent bufava, totes resistien juntes. Quan arribava la pluja, es protegien les unes a les altres. Quan algú les mirava, no veia una sola pedra. Veia una gran muralla.
Aquella nit, sota les estrelles, Cudol va comprendre una veritat que mai no havia entès: Ella sola era una bona pedra. Però amb les altres formava part d'alguna cosa molt més gran.
I va ser aleshores quan va somriure i va dir:
—No he deixat de ser jo mateixa per estar amb les altres. Al contrari: ara he descobert per a què serveixo.
I des d'aquell dia mai més no va voler estar sola.
Reflexió final
"La pedra Cudol ens recorda que Déu no ens ha creat per viure sols. Igual que les pedres de la Gran Muralla formen una construcció forta i bonica quan estan unides, nosaltres també formem una gran família quan vivim en comunitat. Això és l'Església: persones diferents, cadascuna amb els seus dons, que s'ajuden, es respecten i caminen juntes. Sant Pau deia que tots som parts d'un mateix cos. Ningú és tan petit que no sigui important, ni tan gran que no necessiti els altres. Quan compartim, quan perdonem, quan ajudem qui ho necessita i quan estimem com Jesús ens va ensenyar, ens convertim en les pedres vives d'una muralla molt especial: la comunitat cristiana.
Agafem passaport, li posem el segell i cap a la Xina!
Avui al desdejuni hem estat més sols de l’habitual.
Els grups granat i morat han marxat per gaudir del seu dia especial de colònia. S’han alçat abans que la resta, han desdejunat i han marxat al poble, al poliesportiu, on passaran el dia d’avui i dormiran allí. Han fet reflexions, jocs, piscina i per la vesprada una cursa d’orientació que ha organitzat el monitor Juan Ucedo, en la que havien de seguir pistes pel poble. La pista per començar el joc els ha arribat per dron.
Per la nit han tingut una vetllada de por organitzada pels monitors.
Després de desdejunar en la colònia, cada grup ha fet els serveis generals. Uns a la piscina, els altres fent tasca de colònia. Avui de taller de cuina han fet coques de tomata i tonyina, el grup verd. I el tint de samarreta el grup taronja, que hem provat a fer tint del color taronja mesclant tint roig amb tinc groc. Avui també hem aprofitat els liles per tintar les nostres.
En acabar cada grup amb els seus monitors i monitores s’han ajuntat per preparat una de les vetllades més esperades de la colònia amunt, el Xé quina traça!
Hem dinat amanida xinesa d’enciam, carlota i pernil dolç, i lasanya de carn i tomata amb beixamel i formatge fos per damunt. I de postres iogurt líquid.
Temps lliure, fins començar la primera activitat de la vesprada.
A les quatre i mitja han fet una gimcana sobre els animals de l’any xinès: el mico, el porc, el drac, el gall, el gos, etc.
Benerem la coca de tomata que han fet grup ver este matí, a la que li hem afegit ou bullit per a que estiga més bona.
Ja més calmats ens hem barrejat per grups i la meitat de xiquets i xiquetes han pintat els cartells de la festa del darrer dia i l’altra meitat ha confeccionat un drac xinès.
A la dutxa i a acabar de preparar per grups l’actuació del concurs Xé quina traça! de la nit.
Sopem arròs tres delícies i rotllets primavera, de postres meló d’alger.
I ja amb la panxa plena ens preparem per veure amb quines meravelles ens sorprenen els amunters.
El grup roig enceta la vetllada, alguns fent la presentació i alguns fan de jutges de les actuacions atorgat les valoracions i les puntuacions al seu gust. Hem rigut moltíssim, teniu uns artistes de cap a peus. Encara que el jurat ha sigut una mica dur amb les valoracions, tots i totes han acabat contents dels resultats.
Cantem i a dormir.
祝你做个好梦 (zhù nǐ zuò gè hǎo mèng): "Et desitge que tingues bon somni"
