Bon dia estimades i estimats
El nostre viatge segueix ara per terres africanes.
Avui el grup encarregat es el GROC: Aitana, Antonio, Janet, Vega, Jaime, Adrian i Sofia. Amb les monitore Zoe i Laia O.
Tarek: !مش قادر أصدق عيني، الأهرامات دي بجد معجزة
Mish 'ader asaddat 'eini, el-ahramat di bgad mo'giza! (No puc creure els meus ulls, estes piràmides són de veres una meravella!)
Amira: .فعلاً، العظمة دي بتفكرني بقوة وإبداع أجدادنا
Fe'lan, el-'azama di btefakkarni b-quwet w-ebda' agdadna. (Ben cert, esta grandiositat em recorda la força i l'enginy dels nostres avantpassats.)
Tarek: التفاصيل والارتفاع ده بيخلوني أحس إني صغير أوي قدام التاريخ
El-tafasil wel-ertefa' da bikhalluni ahis enni soghayar awi oddam el-tarikh. (Els detalls i esta altura em fan sentir molt xicotet davant de la història.)
Amira: .كل حجر هنا بيحكي حكاية فخر هتعيش للأبد
Kol hagar hena biyihki hekaya-t fakhr hat'ish lel-abad. (Cada pedra d'aquí compta una història d'orgull que viurà per a sempre.)
Avui arribem fins a les terres del Caire, podem trobar les piràmides de Gizeh. Són uns dels monuments més fascinants del món antic, construïts fa més de 4.500 anys com a tombes monumentals per als faraons Kheops, Khefren i Micerí. Situades als afores del Caire, estes colossals estructures de pedra reflectixen el gran poder polític i la profunda creença en la vida més enllà de la mort de l'Antic Egipte. Destaca especialment la Gran Piràmide de Kheops, la més gran de totes, que va ser l'estructura més alta feta per l'ésser humà durant mil·lennis. El complex arquitectònic està custodiat per la mítica Gran Esfinx, una escultura amb cos de lleó i cap humà que afig misteri al lloc. Hui en dia, són l'única de les Set Meravelles del Món Antic que encara seguix en peu, atraient milions de visitants de tot el planeta.
Amb melodies egipcies ens despertem, sonant instruments com l'Oud i el nay em fet marxa per ballar i escoltar la paraula d’Amparo.
Bon dia, exploradors!
Hui viatjarem amb la imaginació fins a un lloc molt llunyà: el desert d'Egipte. Allí, des de fa més de quatre mil anys, s'alcen unes construccions gegants anomenades piràmides.
Les piràmides són enormes monuments de pedra que van ser construïts pels antics egipcis. La més famosa és la Gran Piràmide de Gizeh. Durant milers d'anys va ser l'edifici més alt construït per l'ésser humà. Estan fetes amb milions de pedres i encara hui continuen dretes, resistint el vent, la calor i el pas del temps. Per als egipcis, les piràmides eren un símbol d'allò que perdura. Volien que els seus faraons foren recordats per sempre. Quan les mirem, ens sorprenem de pensar com van poder construir una cosa tan gran sense les màquines modernes que tenim ara.
Però sabeu una cosa? Encara que les piràmides són impressionants, la història de hui no parla només de pedres. Parla d'una cosa molt més important: la confiança i l'esperança.
El xiquet que volia tocar el cel.
Fa molt de temps, en un poblet prop del Nil, vivia un xiquet anomenat Samir. Tenia deu anys i li agradava fer preguntes sobre tot.
—Per què les estrelles brillen? —preguntava.
—Per què el riu sempre troba el camí?
—I per què les piràmides són tan grans?
Els majors del poble sovint reien.
—Samir, tens més preguntes que grans d'arena té el desert!
Un dia, el seu avi li va contar una història.
—Diuen que existeix un secret amagat en la gran piràmide. No és un tresor d'or ni de joies. És un tresor molt més valuós.
Els ulls de Samir es van obrir com plats.
—Quin tresor és?
—Només el troben aquells que caminen amb confiança i esperança.
Aquella nit, Samir quasi no va poder dormir. L'endemà, abans que el sol apareguera, va omplir una cantimplora d'aigua, va agafar un tros de pa i va començar el seu viatge.
Després d'hores caminant, va arribar als peus de la gran piràmide.
Era tan alta que semblava tocar el cel.
—Com pot existir una cosa tan gran? —va murmurar.
Quan va començar a rodejar-la, va veure una anciana asseguda a l'ombra.
—On vas tan decidit? —li preguntà.
—Busque el tresor secret de la piràmide.
L'anciana va somriure.
—Molts l'han buscat. Què faràs si no el trobes?
Samir es va quedar pensatiu.
—Continuaré buscant.
—Per què?
—Perquè crec que existeix.
L'anciana va assentir.
—Aleshores ja tens una de les claus.
Però Samir no ho va entendre.
Va continuar caminant.
Al cap d'una estona va trobar un home intentant moure una pedra.
—M'ajudes? —li va demanar.
Samir tenia pressa, però va recordar que el seu avi sempre deia que ajudar els altres mai és perdre el temps.
Junts van aconseguir apartar la pedra.
—Gràcies —digué l'home—. Què busques?
—El tresor de la piràmide.
—Què faràs si el desert es posa difícil?
—Seguiré endavant.
—Per què?
—Perquè espere trobar-lo.
L'home va somriure.
—Aleshores ja tens una altra clau.
Samir continuava sense entendre res.
Quan el sol estava ben alt, el desert es va tornar molt calorós. L'aigua de la cantimplora començava a acabar-se.
Va sentir ganes de tornar a casa.
—Potser tot és una història inventada —pensà.
Va seure sobre una roca.
En aquell moment va mirar el cel.Va veure un petit ocell que lluitava contra el vent.
No era el més fort ni el més ràpid. Però no deixava de batre les ales. A poc a poc avançava.
Samir va recordar les paraules de la seua mare:
—No sempre veuràs el final del camí, però Déu sí. Confia i continua.
Aquelles paraules li van donar forces.
Es va alçar i va seguir caminant.
Finalment va arribar a una entrada poc coneguda de la piràmide.
El cor li bategava molt fort.
Va entrar. Els passadissos eren estrets i silenciosos. Només sentia la seua respiració. Després de recórrer diversos corredors, va arribar a una cambra buida.
No hi havia or. No hi havia diamants. No hi havia cap tresor. Samir es va sentir decebut.
—He fet tot aquest camí per a res?
Llavors va veure una petita pedra gravada amb unes paraules antigues.
Amb esforç va aconseguir llegir-les:
"El tresor no era arribar. El tresor era aprendre a confiar mentre caminaves."
Samir es va quedar immòbil.
De sobte va entendre les paraules de l'anciana i de l'home. Les claus no obrien cap porta de pedra. Obrien el seu cor.
Durant el viatge havia aprés a perseverar quan tenia dubtes.
A ajudar els altres.
A continuar quan estava cansat.
A confiar encara que no podia veure el final del camí.
I això era molt més valuós que qualsevol joia.
Quan va tornar al poble, l'avi l'esperava.
—Has trobat el tresor?
Samir va somriure.
—Sí.
—On estava?
—Dins de mi.
L'avi va assentir.
—Aleshores has descobert el secret més important.
Reflexió
Les piràmides són impressionants perquè han resistit milers d'anys. Estan construïdes sobre una base molt
forta.
La nostra vida també necessita una base forta. Per als cristians, aquesta base és la confiança en Déu.
Hi haurà dies en què les coses no eixiran bé. Dies en què tindrem por, dubtes o problemes. Però l'esperança ens recorda que Déu continua caminant amb nosaltres fins i tot quan no el veiem clarament. La confiança és com una pedra de les piràmides: ajuda a sostenir tot allò que construïm.L'esperança és com la llum del sol sobre el desert: ens indica que sempre hi ha un camí per davant.
Jesús ens ensenya a confiar en el Pare i a no perdre mai l'esperança. Quan confiem en Ell, el nostre cor es fa fort. No tan fort com una piràmide de pedra, sinó molt més: fort per estimar, ajudar, perdonar icontinuar endavant.
I aquest és un tresor que ningú no ens podrà llevar mai.
Agafem el passaport i cap a Egipte.
Desdejunem i serveis generals. Avui han fet de taller de cuina llesquetes d’ou que s’han menjat per berenar, que bones que estaven! I ha tintat samarreta el grup roget. Però avui han tingut una monitora especial. Avui ha vingut Maria Doñate, monitora habitual de l’Amunt que havia fet un parèntesi i que ha vingut de nou a la colònia. I s’ha ocupat de fer el taller ella. Ja veureu quines samarretes més boniques han fet! Els rogets però la resta també. Enguany han eixit uns color molt encertats.
Abans de dinar hem fet Acrosport i han preparat per grups l’actuació de la festa final.
Dinem, hummus amb bastonets de carlota, broquetes de carn moruna i patates fregides. De postres iogurts.
Temps lliure. I continuem amb el taller d’argila personalitzada. Ja veureu que coses més boniques us han fet els vostres xiquets i xiquetes amb autèntica terra del desert de l’Egipte.
Ens han visitat les nostres amigues exploradores, amb la visita especial de la guardiana de la meravella: Patracleo (en veritat la monitora Neus). Dona amb molta firmesa, que vol reafirmar la importància de les dones en la societat.
Berenem les llesquetes d’ou i ens preparem per fer l’Scape room.
Els xiquets s’han quedat atrapats dins d’una piràmide (zona de tallers). Amb la guia d’un/a monitor/a, han buscat pistes per tractar d’eixir en 10 minuts. Ho han fet agrupats de diferents edats per fer 8 rondes d’escape. S’ha cronometrat quant tarda cada grup.
Cap a la dutxa i a sopar. Avui sopem crema de carbassa i truita de patates, i de postres meló.
L’activitat de la nit, ha estat El gimcana del Deus”:Ra, Isis, Anubis, Thot, Hathor i Sekmet. Per bases, els xiquets han fet diverses proves per poder aconseguir la clau que obri la maleta i llevar el cadenat que correspon al dia d’avui.
Ra: Déu del Sol i creador del món. Travessava el cel amb la seua barca daurada.
Isis: Deessa protectora de les famílies i de la maternitat. Sovint la representaven amb unes grans ales que utilitzava per protegir les persones.
Anubis: Protegia les tombes i guiava les ànimes dels morts.
Thot: Inventor de l’escriptura segons la mitologia. Patró dels escribes i del coneixement.
Hathor: Deessa de l’alegria, la música, la dansa i l’amor.
Sekhmet: Deessa de la guerra i de la curació.
Tots els dies els xiquets i xiquetes estan superant les activitats i proves que els posem, i en acabar la vetallada, Perdudeta Jones (Zoe Pedrajas), Miss Finolis Safaris (Laia Ribera), Prudència Guardaclau (Zoe Soler) i Remedietes Mil Històries (Adriana) ens visiten per confirmar si ho hem superat tot. Si és així ens donen una clau per poder anar llevant els cadenats de la maleta misteriosa que conté el tresor més gran de la història de l’Amunt. Amb la clau d’avui, ens queda només un per poder obrir i trobar el tresor.
Ho aconseguirem? Segur!
Bona nit i a dormir.
تصبح على خير
Tosbah 'ala kheir (dit a un home) / Tosbehi 'ala kheir (a una dona).
"Que te despertes amb salut/bé."
